Són moltes les coses que
ens passen pel cap quan ens acostem a la lletra d'aquesta llei
d'educació, una més, una de tantes que docents, famílies i sobre
tot alumnat portem patint al llarg de la nostra curta història
democràtica recent.
Què difícil és
implicar-te i pensar que aconseguiràs la millora de l'ensenyament,
l'excel·lència educativa quan no hi manera de tenir una llei amb un
mínim d'estabilitat que suposi el seu total desplegament, una mínima
durada i al menys una única reflexió. Totes i cadascuna d'elles
naufraguen molt abans d'arribar al primer port. Si us plau, que no
posin una agència de viatges!
I en aquesta, la darrera,
però no pas la última (temps al temps), a més a més es proposa
fer ingenieria d'organització pedagògica on el seu màxim exponent
semblar ser la solució a l'ensenyament en castellà dins la
Comunitat “Autònoma” de Catalunya. Sí, entre cometes; doncs
alguns comencem a tenir seriosos problemes per entendre que s'ha
d'entendre per autonomia; ja sigui de territoris, ja sigui de centre,
ja sigui del que sigui.
Només tinc tres paraules
per explicar el que està passant i el que entre els uns i els altres
ens acabaran llançant a sobre:
“WERT PARA CREER”
Pot ser qualsevol
semblança amb la realitat sigui pura coincidència, els personatges
d'aquesta història siguin ficticis i el guió pertanyi al gènera de
política-ficció.
Paco
