El primer dia que em vaig veure tot sol
davant d'aquelles nenes i d'aquells nens, mirant-me fixament i amb la
curiositat que inspira l'entrada d'un noi jove a l'aula... aquell dia
vaig comprendre, vaig assumir que era MESTRE; que volia ser MESTRE;
que m'agradava ser MESTRE.
Podran dir el que vulguin, podran fer
el que el passi pels nassos, però, companys i companyes, que mai puguin qüestionar la nostra professionalitat. No els donem aquest plaer. Que no puguin dir que ens han guanyat.
No, amb la meva no podran i això no em
preocupa gens ni mica. El que sí em preocupa i m'entristeix és que
algun dia, farts de lluitar contra la paret, puguin aconseguir això:
que només siguem uns PROFESSIONALS. Aquest dia el MESTRE haurà mort i
això si que serà un cop definitiu per l'educació.
Paco Morales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per la teva participació.